Acte tercer
El viatge
Isidor és sol a l’estudi, assegut davant la taula damunt de la qual es veu el prisma, que irradia una claredat viva fent destacar amb nitidesa el seu rostre i els objectes pròxims de la fosca que els envolta. De sobte una fanfara llunyana trenca el silenci amb els compassos de la Marxa dels Herois. A través del gran finestral es descobreix al cel nocturn un esclat de focs artificials; les explosions atrauen la mirada d’Isidor.
Isidor: És festa a la ciutat… L’expedició parteix aquesta nit. Tothom a anat a acomiadar-los. Doncs endavant, conqueridors, tingueu molt bon viatge, i els fruits del vostre esforç siguin abundosos. Molt diferent és la meva lluita, molt diferent el viatge que penso emprendre. Cal que tothom segueixi el seu camí fins al final: la fama i la glòria us hi esperen a vosaltres; a mi, l’oblit definitiu. Res no em podeu retreure, si el vostre afany no em veig capaç de compartir.
Durant una estona continua observant els focs en silenci.
L’oblit, l’oblit… Com si no m’haguéssiu oblidat encara! Heu fugit de mi igual que si estigués empestat… Però ni us ho retrec ni m’importa; el vostre món i les vostres vides fa temps que han deixat d’interessar-me. L’oblit que volia ja l’he aconseguit: sense els lligams que m’unien a vosaltres, puc esperar tranquil l’acompliment del meu destí.
Es gira cap al prisma.
Però com tarda! Per què? Hi estic plenament disposat. Quan sorgirà la boira?
Un gat salta a l’ampit de la finestra. Veu Isidor i miola planyívolament, amb un timbre de veu metàl·lic.
I tu, d’on surts? Ah, ja et conec, ets el gat autòmat de la Cèlia! A tu també t’han deixat sol?
Veu d’una nena: Bertran, Bertran! On t’has ficat? Torna de seguida!
Isidor: Doncs sembla que no estàs sol. El gat és amb mi, Cèlia!
Apareix per la finestra el cap d’una nena rossa.
Cèlia: Oh! Hola, Isidor. No sabia que haguessis tornat…
Isidor: Tornat? Sí, la setmana passada.
Cèlia: Pensava que te n’havies anat de viatge un altre cop, amb la Bàrbara. Com que la casa estava sempre tancada, i no s’hi sentia ningú…
Isidor: He estat ocupat, he estat… I tu què fas corretejant per aquí a aquestes hores? Ja hauries de ser al llit. On són els pares?
Cèlia: Han anat a acomiadar l’astronau. Els volia acompanyar, però no m’han deixat… He sortit a la terrassa a veure els focs i Bertran ha saltat al teu jardí. Però per què no has vingut a buscar-me? Tenia tantes ganes de parlar amb tu… Em passo les hores ficada a casa, sola amb el gat i amb la minyona… Ai, Isidor!
Com m’agradava sentir-te explicar
els fets i les vides dels grans personatges,
la història dels pobles, les gestes guerreres,
l’avenç de la ciència i els descobriments.
Quan seguirem?
Isidor:
Ah, princeseta, joia bonica!
Tinc dins del cap com un gran buit.
Res no recordo del que sabia,
l’únic que sé no t’ho puc dir.
Gat:
Mèu!
Cèlia:
Isidor, ara que el dia comença a allargar
porta’m amb tu d’excursió a la muntanya:
estudiarem les flors i les plantes,
els arbres, els núvols i els minerals.
Igual que abans!
Gat:
Mèu!
Isidor:
Ai, nena dolça, careta d’àngel!
La llum del sol ja no suporto,
ni l’aire pur, que m’enverina.
Boira i foscor em fan feliç.
Gat:
Mèu!
Cèlia:
Ja fa molt temps que a l’atles no em mostres
illes i mars, ciutats i països,
ni fullegem els àlbums de fotos antigues,
ni dibuixem mapes del cel.
Ara ho farem?
Isidor:
Nena estimada, petita Cèlia:
estic malalt, cremo de febre,
però el motiu fa de molt mal explicar.
No ho entendries, no tens edat.
Gat:
Mèu!
Cèlia:
Em vas prometre, Isidor, que em deixaries
mirar un eclipsi pel telescopi.
Abans d’ahir n’hi havia un,
però la porta no em vas obrir.
Eres al llit?
Isidor:
No jec al llit de nit ni de dia,
però disculpa, Cèlia, si no t’he atès.
Un visitant distingit espero,
haig d’estar sol quan ell arribi.
Gat:
Mèu!
Cèlia:
Doncs per favor, digue-li a Bàrbara
que faig vacances i m’avorreixo.
Al meu jardí, si té una estona,
podrem jugar sense amoïnar-te.
Hi pensaràs?
Isidor:
Bàrbara és fora, m’ha abandonat…
Cal que m’oblidis com ha fet ella.
Agafa el gat, vés a dormir…
Fes-me un petó, i adéu per sempre.
Gat:
Mèu marrameu!
JCSalas 
Tot el contingut del lloc està subjecte a una llicència de Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 4.0 Internacional de Creative Commons